Saltar al contenido

QUASI MADRE

Rita Pacilio

 

Lasciata nel riflesso come un filo

legato a una vertigine

sfrangiata da piccole pieghe

lei

si adorna di sogni avvampati.

Mia madre riflette cicli di giorni

e notti rimestando dialoghi

platonici, i silenzi del destino.

Se la verità non avesse segreti

avrebbe la tua limpida voce,

giardini fioriti, la porta aperta.

La senti? Ha detto qualcosa?

La divinazione è nel lampo,

nel morso di un ultimo bacio.


 

Deixada en el reflex com un fil

lligat a un vertigen

esquinçada amb petits plecs

ella

s’adorna amb somnis ardents.

La meva mare reflecteix cicles de dies

i nits que remenen diàlegs

platònics, els silencis del destí.

Si la veritat no tingués secrets

tindria la teva veu clara,

jardins florits, la porta oberta.

La sents? Va dir alguna cosa?

L’endevinació està en el llamp,

a la mossegada d’un darrer petó.

 

 

L’assenza ti ha mischiato al silenzio

a tu per tu con l’erba sommersa

campagna che occhieggia

alle caviglie resilienti senza timore

della mescolanza, segno stampato

sull’anima travasata in mezzo alla mano

durante la risacca.

Te lo dicevo che correvi veloce

sugli alberi bassi senza rami

all’altezza dell’aroma del cedro

in questo spazio che disperde e ci fa

cadere a terra proni e a occhi aperti.


 

L’absència t’ha barrejat amb el silenci

cara a cara amb l’herba submergida

camp que mira

als turmells resistents sense por

de la barreja, signe imprès

sobre l’ànima vessada al mig de la mà

durant la ressaca.

Et vaig dir que corries veloç

sobre els arbres baixos sense branques

a l’alçada de l’aroma del cedre

en aquest espai que ens dispersa i ens fa

caure a terra capbaix i amb els ulls oberts.

 

 

Un indizio.

Cade il bicchiere mezzo vuoto sul tappeto.

Basta, sono stanca.

Ricominciare da lì

dalla cena al forno del giorno prima.

Lenzuola nuove ancora inamidate

comprate insieme mentre la passeggiata.

L’attesa dell’incontro

l’uso rimandato alla singletudine. 

Papà è morto da un pezzo!

Il segno è nel bicchiere in cui beve xanax.

Che giorni benedetti! Mia cara mamma.


 

Un indici.

El got mig buit cau a la catifa.

Prou, estic cansada.

Tornar a començar des d’allà

del sopar al forn del dia abans.

Llençols nous encara emmidonats

comprats junts mentre el passeig.

L’espera de la trobada

l’ús ajornat a la simplicitat.

El Pare fa temps que és mort!

El signe és al got on beus xanax.

Quins dies beneïts! La meva estimada mare.

 

* Traducción al Catalán por Joan Josep Barceló i Bauçà 

1 estrella2 estrellas3 estrellas4 estrellas5 estrellas (Ninguna valoración todavía)
Cargando...

Déjanos tu comentario

error: ¡Contenido protegido!